Arxiu mensual: juliol de 2006

Cuidar-me

Diumenge al matí vaig tenir un mal moment, vaig estar fotudeta, per sort no va durar gaire. Després, vaig pensar que és el que necessito per estar bé i em sembla que seria això: [@more@] Dormir les meves hores. Menjar … Continua llegint

5s comentaris

Deixar-se estimar

Escric aquest post en millor estat d’ànim que fa una estona que és quan em trobava així com explicaré. Fa una estona tenia ressaca agreujada per haver dormit no sé… una horeta. M’he dutxat, m’he prés un analgèsic i he … Continua llegint

5s comentaris

Arracades

Amb aquest post inauguro categoria (amb 13 no n’hi havia prou, on vas a parar?). Aquí hi posaré les meves petites o grans debilitats que tampoc són gaires. [@more@] No m’hi puc resistir! Quan veig unes arrecades que m’agraden, me … Continua llegint

3s comentaris

Santa Aina, ora pro nobis (ja m’han dit com s’escriu)

NOTA PRÈVIA: La senyoreta Esclatir està mig adormida o sigui que no feu soroll! Dit fluixet, però obrint molt la boca: Felicitats a totes les Annes, Aines, Joaquims i Joaquimes siguin reals o virtuals! [@more@] Ahir, vaig decidir que tenia … Continua llegint

3s comentaris

La senyoreta Esclatir

Anit em vaig desvetllar, ja era de matinada. He estat diverses hores al llit sense poder tornar a conciliar el son. Finalment, m’he adormit. Hi ha insomnis fructífers i n’hi ha que no. Aquest, sincerament, semblava ser dels segons. Però … Continua llegint

4s comentaris

No sé dir mentides.

Hi ha posts que haurien de començar explicant el moment en que han set pensats. Aquest l’he “començat” sota l’aigua de la dutxa, que deu ser dels pocs llocs en els que es pot pensar clarament en aquests dies tan … Continua llegint

Comentaris tancats a No sé dir mentides.

En punt mort…

No tinc clar que vull en les meves relacions. Bé, sí, però no sé amb qui ho vull. He arribat en una situació en que vaig donar voltes tota l’estona en el mateix eix i no tinc esma per sortir-ne. … Continua llegint

3s comentaris

I si sóc presumida, què passa?

Quan era petita a casa dels pares, al menjador, hi havia un bufet amb un mirall a sobre (hi havia perquè ja no hi és, per sort, era horrible!). Devia tenir 12 o 13 anys i un dia la meva … Continua llegint

Comentaris tancats a I si sóc presumida, què passa?

potets, potets, potets

Començo el post renegant. Ja havia après que si escrius un post llarg has de fer copy, perquè si no blocat et fa fora. Ho sabia i va i no ho faig! Començo ja. (NOTA PRÈVIA: res a veure amb … Continua llegint

4s comentaris

No sé que em trobes, si sóc… (alguna/es característiques negatives)

Què vol dir una persona quan diu això? No sé, em sembla que no diria mai una cosa així jo. Vol dir… A.- Vol que li regalis les oïdes. "Ets… (llista de característiques positives)" B.- T’està donant carbasses d’una manera … Continua llegint

3s comentaris