Coherència

Aquest post es presenta complicat, però mira és el que toca.

[@more@]

Recordo que quan era més joveneta pretenia ser coherent comportar-me de manera d’acord amb les meves idees. Amb el temps, aprens que la coherència absoluta esdevé ben difícil. Suposa perdre part de la innocència. És una mica trist, oi? Però tot té el seu límit!

No trobo bé que, per exemple, un regidor d’IC- Els Verds (exemple real) digui que es llenci un munt de paper al contenidor normal! Ostres! Ho trobo molt greu! De cara a la galeria es ven la imatge d’ecologista i a l’hora de la veritat, ja veieu. No pretenc criticar Iniciativa, estic segura que en tots els partits trobem exemples d’aquest tipus. Potser pensareu: és una ovella negra. Potser si, però jo cada dia sóc més escèptica i em temo que deu ser alguna cosa més que una ovella negra. Trobo tant trista aquesta situació com el meu escepticisme.

Voldria que les persones intentessim més coherents i no trobar-me d’aquí 10 anys sent encara més escèptica i menys innocent que ara. Em rebenta i em foten aquestes coses! I si m’emprenyen, també.

Clar que pretendre ser coherent no vol dir ser funamentalista o dogmàtic. Hi ha d’haver un punt de crítica a les pròpies postures. Tornant al tema de l’ecologisme, recordo que fa uns mesos vaig trobar un llibre crític amb l’ecologisme i em va fer xalar (tenia ganes d’escriure aquesta parauleta) d’allò més. Perquè sí, perquè m’agraden les crítiques a allò donat per descomptat! Perquè m’agrada llegir coses políticament incorrectes encara que no hi estigui d’acord. Sempre i quan les crítiques no suposin deixar d’actuar. Reconec que em solo quedar en la postura crítica i actuo poc, m’implico poc, potser hauria de fer-ho més. No es tracta de fer grans coses, de vegades fent-ne de petites n’hi ha prou.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Coherència

  1. gemminola diu:

    M´acabes de fer recordar el capità enciam.
    Els petits cambis, són poderosos!!

  2. D’entrada, el més important i també el més difícil és ser coherent amb un mateix.

    Els ecologistes n’han fet de tots colors. Això, però, no vol dir que el que defensin no sigui encertat. Però sovint parlem d'”ecologistes de sofà”, que no coneixen el territori que diuen defensar…

  3. efe diu:

    A mi també em sembla que ser coherent és impossible. Però cal intentar-ho no? Vull dir posar uns certs límits a la incohèrencia.Em quede amb aquesta frase però:Trobo tant trista aquesta situació com el meu escepticisme.. ostres que aquesta gent no ens encomane la seua manera de viure.

  4. PropDe40 diu:

    Tens raó, no cal ser extremista, però un mínim de coherència, encara que sigui justet per no sentir-te malament amb un mateix. Pel que expliques no sembla que ho passi gaire malament 🙁

Els comentaris estan tancats.