Descobrint-me

Les inseguretats i les pors han provocat que em trobi que encara (i una ja sabeu que té una edat) no em conec.

[@more@]

Ho dic seriosament i ho trobo molt trist. Però aquestes pors han fet que no sàpiga qui sóc més enllà de elles. Vull desfer-me’n definitivament per descobrir qui sóc. Tinc la sensació que sempre he viscut la meva vida pels altres i ara, no sé qui sóc. Però, tot això que estic escrivint sona molt pessimista i aquest no és un post pessimista, al contrari.

Perquè ara em començo a conèixer i començo a descobrir coses de mi mateixa que no sabien que existien. I el més important de tot, em queda molt per descobrir. M’ho vull prendre com una tasca apassionant en la que dia a dia vagi descobrint coses i espeo, sincerament, arribar a velleta encara redescobrint-me. Perquè el més interessant de la vida són els petits i grans descobriments, inclosos els descobriments sobre un mateix!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Descobrint-me

  1. Pd40 diu:

    Sempre hem d’anar descobrint coses, el dia que ja no tinguem capacitat de sorpendre’ns estem arreglats. Intenta superar les pors. Tira endavant, i no passa res si no surt bé, també està bé equivocar-se. Ànims!!

  2. mon diu:

    Cada cop que descobrim una cosa nova per be,la sorpresa mateixa, ens dona una alegria. i durant l’aventura de descubrir quelcom, la passió ens porta una mena de felicitat..almenys a mi.

  3. gemminola diu:

    I mai ens acabem de conèixer del tot, quan algú em diu, gemma, et conec perfectament, sempre contesto, que saps de mi, si ni tant sols jo m´acabo de conèixer! I és algo gran saps no coneixers? Per que sería molt aburrit saber com actuaríem davant de cada situació, la vida no tindría emoció i certes coses ja no les experimentaríem per que sabríem que seríem incapaços d´aconseguir-les, i les que sabríem que podem acoseguir, ja no les faríem amb la mateixa il.lusió, si no amb una mecànica totalment prevista, monòtona i buida.

  4. Que bé que ho has dit, Tirai. I el més bo és que, en certa manera, ens permets que t’acompanyem gairebé cada dia, en aquest descobriment. Felicitats, maca. Quins passos més ferms que dones, darrerament.

  5. efe diu:

    Com més et vages descobrint, més t’agradaràs i et voldràs, perquè no pot ser d’una altra manera. Si no, que fem ací nosaltres?

  6. onix diu:

    Ara que som el teu club de fans no ens ho fotis per terra EH!!!! 😉

  7. Jo crce que és bo anar-se autodescobrint cada dia dia més, a còpia d’ensurts i males estones, potser. Si sempre sapiguéssim el que som capaços de fer i dir, com actuarem o com reaccionarem, la vida seria serena, tranquil·la i estable, però gens intrèpida.

  8. iruNa diu:

    Jo crec que constantment ens estem descobrint i coneixent a nosaltres mateixos, i aquell que digui que no és pq s’ha quedat estancat justament per por a fer front a lo desconegut d’un mateix. Que tinguis aquestes ganes de seguir aprenent de tu mateixa significa que has deixat enrera les pors que et podien bloquejar i que mires la vida amb més perspectiva!! Endavant!!

  9. teleko diu:

    Mai et pots acabar de descobrir completament, perquè estem canviant continuament.
    Jo hi ha coses que fa uns anys mai hagués fet, possiblement per timidessa, i ara si que les faig, i em sorprenc.
    N’hi ha d’altres coses que m’agradaria fer però no m’atreveixo, i és possible que algun dia em sorprengui a mi mateix fent-les.

  10. Alepsi diu:

    Els petits descobriments que anem fent dia a dia, són els que omplen la vida, i al final ens fan veure que l’hem gaudida.
    Jo també estic fent un treball de recerca sobre mi mateixa últimament, i m’agrada el que descobreixo, com diu el Teleko, em veig fent coses que mai hagués pensat que faria… i m’encanta!

  11. que aburrit seria viure que no ens enfrontessim a les pors. això es creixer i creixem fins que ens morim

  12. que aburrit seria viure que no ens enfrontessim a les pors. això es creixer i creixem fins que ens morim. cal confiança en un mateix i esperança, gran paraula.

Els comentaris estan tancats.